FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada. Capacitat, aptitud natural, per a exercir una funció. La facultat de pensar, de sentir, de voler. facultat estimativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar segons una certa configuració. Ildefons Cerdà va contribuir d'una manera decisiva a configurar la Barcelona actual. La personalitat humana es configura a partir de les experiències viscudes. Constituir 2 1. Els dialectes que configuren el català occidental són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document públic o privat en què consta un permís o una obligació. Guia de duana, permís escrit per a poder disposar de les mercaderies. Document que acredita el lliurament d'una mercaderia i n'indica les característiques, la quantitat, la data de lliurament, el nom del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a quelcom) una estructura orgànica. Constituir (quelcom) de parts dependents entre elles destinada cadascuna a acomplir una funció especial. Organitzar una festa. Organitzar un exèrcit. Disposar i coordinar (un conjunt de persones, de coses o de mitjans) per tal d'aconseguir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pilota, amb la mà nua o amb un estri, contra una paret d'un frontó o d'un trinquet. Procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi, amb l'objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d'un crèdit fictici. Manyoc de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta. Retorçar (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti. Caragolar un renec. El cabell se'm caragola. Caragolar-se de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
textos. Una cosa, estar d'acord, ésser compatible, amb una altra que sembla contradictòria. La meva interpretació es concilia perfectament amb la vostra. Aquestes dues versions no es concilien. Algú, disposar favorablement (algú altre) envers ell. Conciliar-se els seus superiors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'una cosa) allò que l'embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l'or de tota matèria estranya. Donar (a algú) un remei que el faci anar de ventre. Purgar algú amb oli de ricí, amb magnèsia. Disposar (els peixos) en aigua per tal que perdin el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir (alguna cosa) gaudint-ne de l'ús o del fruit d'una manera mediata o immediata. Posseir grans béns, terres. Ha hagut de vendre tot el que posseïa. Portugal posseïa vastes colònies. Tenir (alguna cosa) en el seu poder. Posseir el secret d'algú. Disposar de la [...]
